Entrevista

6 de Febrer de 2020

Diagnòstic genètic del càncer hereditari

Càncer hereditari vs esporàdic

Entrevista a Lorena Moreno Calle 
Assessora genètica a l’Hospital Clínic de Barcelona, BarnaClínic i a l’Hospital de Vic

Què vol dir que un càncer sigui hereditari?

Per respondre aquesta pregunta és molt important remarcar que tots els càncers són genètics, és a dir, tots es produeixen per alteracions en l’ADN que fan que les cèl·lules d’un òrgan o teixit específic esdevinguin tumorals. No obstant, només una petita part d’aquestes alteracions genètiques també poden transmetre’s a la descendència. Quan veiem que aquestes alteracions genètiques no només es troben en un teixit sinó a totes les cèl·lules del cos (principalment aquesta avaluació es realitza mitjançant una anàlisi de sang) és quan diem que el càncer és hereditari. A més, és important saber que el càncer pròpiament no és hereditari, el que s’hereta és un risc de desenvolupar-lo. Hi ha persones que tenen alteracions genètiques relacionades amb càncer hereditari que no en desenvolupen mai cap. Depenent de quina sigui l’alteració genètica serà més o menys probable que la persona desenvolupi un càncer.

En resum, quan diem que un càncer és hereditari ens referim que el risc de desenvolupar-lo es pot transmetre de pares/mares a fills/-es. Dins d’aquest grup s’engloben entre el 5 i el 10% de tot els càncers i aquests casos es coneixen, en general, com a síndromes de predisposició hereditària al càncer.

Quin percentatge del total dels càncers es pot heretar de pares a fills? Totes les persones que han heretat una mutació associada al càncer en desenvoluparan un al llarg de la seva vida?

Depèn del tipus de càncer, però a trets generals podem dir que entre un 5-10% del total dels càncers són hereditaris. A més d’aquest percentatge, cal afegir que entre un 15-20% de tots els càncers són el que anomenem càncer familiar o de risc moderat, que són aquells casos on observem més d’un afectat a la família del mateix tipus de càncer o de càncers relacionats, però que no acaba d’encaixar amb cap de les síndromes de predisposició hereditària al càncer descrites a dia d’avui i del que no en coneixem la causa. La resta dels casos, entre el 75-80%, els considerem esporàdics o poblacionals, és a dir, que s’han produït per la combinació de diferents factors de risc ambientals com poden ser el consum de tabac o alcohol, l’alimentació, certs estils de vida poc saludables, la radiació o l’edat, entre d’altres, i que no solen tenir cap component hereditari que els causi. En aquests casos, el càncer sol aparèixer a una edat més tardana i solen ser casos únics a la família.

Càncer hereditari vs esporàdic

Posant el focus de nou als casos hereditaris, no totes les persones que han heretat una alteració acabaran desenvolupant un càncer. Tothom té dues còpies de cada gen, per tant, les persones que han heretat una alteració en una de les còpies encara tenen l’altra còpia que funciona bé i fins que no s’espatlli la segona còpia no es desenvoluparà el càncer en qüestió. Que s’espatlli l’altra còpia i, en conseqüència, es desenvolupi el càncer depèn de molts factors ambientals. La majoria de gens relacionats amb càncer hereditari que estudiem a dia d’avui confereixen un risc força elevat, superior al 50%, a desenvolupar un càncer, i aquesta probabilitat sol augmentar amb l’edat. Per aquest motiu, és de vital importància conèixer les persones que estan en risc de desenvolupar càncer i iniciar les mesures de prevenció abans de l’edat en què comença a augmentar el risc. Un exemple seria el cas d’alteracions en el gen BRCA1, que confereix un risc a desenvolupar càncer de mama, entre d’altres, al voltant del 60-70%, i el risc comença a ser més elevat a partir dels 25-30 anys.

La majoria de gens relacionats amb càncer hereditari que estudiem a dia d’avui confereixen un risc força elevat, superior al 50%, a desenvolupar un càncer, i aquesta probabilitat sol augmentar amb l’edat.

Quin tipus de càncers s’engloben dins del grup de càncers hereditaris?

Hi ha molts tipus de càncers que pertanyen a alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer, però els que trobem més freqüentment són: el càncer de mama, d’ovari,  de còlon i d’endometri. Amb menor freqüència també trobem síndromes que predisposen a càncer de ronyó, de tiroides, d’estómac, de sistema nerviós, melanoma, sarcomes, tumors neuroendocrins, etc.

La reorientació de la medicina cap a una major importància en la predicció i la prevenció fa que les implicacions genètiques del càncer hagin adquirit un paper fonamental en el procés assistencial. Quins tipus d’estudis i procediments es realitzen tant per predir el risc de patir càncer com per diagnosticar-lo?

Per tal de predir el risc, l’estudi genètic, juntament amb la història familiar, és la millor eina que tenim. De les persones amb sospita de càncer hereditari, a través d’una extracció de sang, s’obté l’ADN per tal de detectar la presència d’una variant genètica que sigui la causant de la predisposició hereditària al càncer.

Ens podem trobar amb dos tipus d’estudi segons si la persona que acudeix a fer-se l’estudi és la primera persona de la família que pateix el càncer en qüestió o si, en canvi, ja s’ha detectat alguna alteració a la família i el que volem és veure si aquell individu en concret l’ha heretat o no. En el primer cas estudiem diversos gens alhora, utilitzant tècniques de seqüenciació massiva de l’ADN, que estiguin relacionats amb els càncers que hi ha a la família. La tècnica utilitzada en aquest cas és laboriosa, ja que cal analitzar tots els gens associats a un determinat tipus de càncer. En el segon cas, estudiem únicament l’alteració genètica detectada a la família  i, a diferència de la tècnica anterior, buscar una alteració concreta sol ser força senzill i ràpid.

També hi ha programes informàtics de predicció que podem utilitzar quan no detectem cap alteració genètica i que ens poden orientar per saber quin és el risc teòric a desenvolupar càncer i quines mesures de detecció precoç caldria oferir.

Pel que fa la diagnòstic, es solen utilitzar tècniques d’imatge com poden ser mamografies, ressonàncies o colonoscòpies, entre d’altres, i també analítiques o biòpsies per a confirmar el diagnòstic. Actualment, també existeixen programes de cribratge poblacional que ens permeten fer un diagnòstic precoç, per detectar el càncer en estadis molt inicials i així poder millorar la supervivència o bé per detectar lesions pre-canceroses i poder evitar l’aparició del càncer. Alguns programes de cribratge poblacional que existeixen són el del càncer colorectal, en el que es realitza el test de sang oculta en femtes cada 2 anys, el del càncer de mama, en el que es realitzen mamografies cada 2 anys, o el del càncer de coll d’úter, en el que es fa una citologia cada 3 anys.

Quina importància té el diagnòstic genètic en el diagnòstic precoç del càncer hereditari? Es pot evitar l’aparició del càncer diagnosticant precoçment el pacient oncològic?

Crec que el diagnòstic precoç és molt important, ja que si sabem quins òrgans poden estar en risc de desenvolupar un càncer podem fer controls periòdics per tal de detectar-lo en estadis molt inicials. Sabem que en aquests casos la supervivència és molt més alta. Fins i tot també podem prevenir l’aparició del mateix càncer mitjançant cirurgies reductores de risc que consisteixen en l’extirpació d’aquells òrgans que tenen un alt risc d’acabar desenvolupant un càncer. Cal afegir que a partir del diagnòstic genètic podem, sovint, prevenir l’aparició del càncer en altres òrgans.

Finalment, és molt important detectar quins pacients poden tenir alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer per tal que puguin ser derivats a les unitats d’assessorament genètic i puguem iniciar l’estudi genètic i la conseqüent prevenció/detecció precoç el més aviat possible.

Crec que el diagnòstic precoç és molt important, ja que si sabem quins òrgans poden estar en risc de desenvolupar un càncer podem fer controls periòdics per tal de detectar-lo en estadis molt inicials. Sabem que en aquests casos la supervivència és molt més alta.

A quines persones els pot interessar fer-se un estudi genètic de càncer hereditari?

Es podrien beneficiar de l’estudi genètic tant persones amb càncer com persones sanes en famílies on hi hagi sospita d’alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer. Per una banda, les persones que ja tenen càncer poden accedir, en alguns casos, a tractaments específics i beneficiar-se de mesures de prevenció o detecció precoç per a prevenir l’aparició d’un altre càncer o detectar-lo en estadis inicials. D’altra banda, en persones sanes però amb antecedents familiars suggestius d’alt risc de càncer hereditari també es pot oferir l’estudi genètic o les mesures preventives establertes per al risc que hi hagi en la família.

Quins són els requisits que s’han de complir per a que se li pugui realitzar un estudi d’aquest tipus a un pacient?

Hi ha uns criteris específics establerts per a cada tipus de càncer per tal d’indicar l’estudi genètic. En línies generals, aquests criteris es basen en la sospita que existeixi un càncer hereditari a la família i consisteixen en:

  • Agregació familiar (que el mateix tipus de càncer o càncers similars apareguin en més d’un membre de la mateixa família)
  • Edats joves al diagnòstic
  • Multiplicitat, és a dir, l’aparició de més d’un càncer que es pugui relacionar en la mateixa persona.
  • Multifocalitat, que el càncer tingui més d’un focus o nucli, dins d’un mateix òrgan.
  • Bilateralitat, que és quan el càncer apareix en els dos òrgans del mateix tipus, com per exemple quan afecta als dos ronyons, ulls, mames o ovaris al mateix temps o en temps diferents.
  • Algunes característiques moleculars dels tumors.
  • Tenint en compte l’abordatge integral que tot pacient oncològic necessita, ens podries donar algun exemple concret en el qual el diagnòstic genètic hagi estat imprescindible per poder realitzar el diagnòstic d’un pacient amb càncer? O algun cas en el qual el diagnòstic genètic hagi permès aplicar un tractament de forma personalitzada al pacient i evitar un possible fracàs terapèutic?

En alguns casos, quan fem les cirurgies reductores de risc, a l’analitzar la peça quirúrgica ja s’ha trobat un càncer que havia començat a desenvolupar-se, però que no havia donat cap mena de símptoma i que s’hagués detectat més tard, possiblement en un estadi més avançat i més perjudicial per la/el pacient.

Un cas que exemplifica això és el de la família següent:

Arbre genealògic família càncer hereditari

La primera persona de la família que va acudir a la consulta, la segona filla de la segona generació, venia per antecedents personals de càncer d’ovari als 83 anys. Un cop vam el·laborar l’arbre genealògic, vam observar que hi havia varis antecedents de càncer a la família: una germana amb càncer de mama i una neboda amb càncer d’ovari. En aquell moment, la seva filla no tenia càncer, però com que es complien els criteris d’estudi genètic, vam oferir-li  i vam detectar una variant genètica a un gen anomenat BRIP1. Aquest gen està associat a un augment de risc de desenvolupar càncer d’ovari i, tot i que de moment no està relacionat amb el càncer de mama, cada vegada hi ha més evidència que també hi tingui alguna implicació. Un cop vam entregar els resultats a la pacient, vam recomanar que informés a la resta de familiars perquè poguessin rebre l’assessorament genètic corresponent i demanar l’estudi en el cas que així ho desitgessin. Aquest fet va ser molt important, ja que caldria oferir mesures preventives per tal de reduir el risc de desenvolupar càncer d’ovari a les altres dones de la família que també tinguessin l’alteració genètica. D’aquesta manera, també es va realitzar l’estudi genètic a la filla de la pacient i es va detectar que era portadora de la mateixa variant genètica. Tal com està indicat en aquests casos, li vam recomanar la cirurgia reductora de risc que consisteix en l‘extirpació de les dues trompes i ovaris. Fruit d’aquesta cirurgia que, per cert, va anar molt bé, es va detectar un càncer d’ovari en un estadi molt inicial que no havia donat cap símptoma fins al moment i que, possiblement, en cas de no haver-se fet l’estudi i la conseqüent cirurgia s’hagués acabat detectant en un estadi molt més avançat i amb un pitjor pronòstic. Va haver de fer quimioteràpia durant uns mesos, però ara ja l’acabat i es troba bé, ha pogut tornar a treballar i se sent molt agraïda que li haguem detectat a temps i no hagi hagut de passar-ho tan malament com la seva mare.




Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.
En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Accepto