Divulgació

3 d'Abril de 2020

Redacció Keyvan Torabi
Il·lustracions Joan Simó

Càncer colorectal: de les bases a la recerca aplicada més actual

Què és el càncer colorectal?

L’any 2000 els investigadors americans Douglas Hanahan i Robert Weinberg van resumir en 6 principis les característiques comunes que, segons ells, presentava qualsevol cèl·lula tumoral. Aquella publicació, molt reconeguda i anomenada The Hallmarks of Cancer, va ser ampliada a 10 característiques comunes l’any 2011 pels mateixos autors. Resumint molt dràsticament el seu treball, la gran majoria d’aquests trets comuns conflueixen en el fet que la cèl·lula tumoral, a diferència de la cèl·lula normal, és capaç de créixer sense control. Aquest creixement descontrolat comporta el desplaçament de les cèl·lules normals fins el punt que l’òrgan afectat deixa de funcionar correctament. Quan aquest fet s’inicia al còlon o al recte parlem de càncer de còlon o de recte, respectivament, o de càncer colorectal de manera global.

Lectura recomenada:

Hanahan, D; Weinberg, RA (4 March 2011). “Hallmarks of cancer: the next generation“. Cell. 144 (5): 646–74

És freqüent el càncer colorectal?

El càncer colorectal és un greu problema de salut pública mundial degut a la seva incidència i a la seva mortalitat. Mostrant prop de dos milions de casos cada any és el tercer tipus de tumor més freqüent en homes, darrere pulmó i pròstata, i el segon en dones, darrere de mama. La gran majoria d’aquests casos es donen en països reconeguts com a més desenvolupats a causa de factors ambientals com poden ser l’elevada esperança de vida, el sobrepès o dietes riques en greixos i pobres en fibra. A l’estat espanyol es van diagnosticar prop de 38.000 nous casos l’any 2019 i es van registrar més de 15.000 morts, situant així el càncer colorectal com a segona causa de mortalitat per càncer (en homes per darrere del càncer de pulmó i en dones per darrere del càncer de mama).

Lectura recomenada:

Global Cancer Observatory: https://gco.iarc.fr/

Com es forma el càncer colorectal?

La formació d’un tumor no és cosa d’un dia per l’altre, més aviat al contrari (en alguns casos poden passar més de 10 anys!). Calen, doncs, un seguit de processos genètics orquestrats en el què a partir de la transformació i proliferació de les cèl·lules de l’epiteli intestinal es formarà una protuberància, anomenada pòlip, que es projecta a la superfície d’aquest teixit. Inicialment aquests pòlips o adenomes, són lesions benignes, i de fet, no sempre es tornen malignes. No obstant, amb el pas del temps i si no s’extirpen poden malignitzar i acabar formant un càncer.

Seqüència adenoma-carcinoma

Formació del càncer colorectal

Lectura recomenada:

Vogelstein B, Fearon ER, et al. Genetic alterations during colorectal-tumor development. N Engl J Med. 1988;319(9):525-32

És el càncer colorectal una malaltia hereditària?

S’estima que fins a un 30% del càncer colorectal té un component hereditari, és a dir, que es deu a l’alteració d’un gen que confereix un risc a patir càncer i que es transmet entre generacions. No obstant, només en una petita part d’aquests casos, el 5% de la totalitat del càncer colorectal, està identificat quin és aquest gen. Per tal d’oferir solucions en aquest aspecte, part de la recerca relacionada amb el càncer colorectal té com a objectiu principal identificar noves variants genètiques que puguin estar implicades en la predisposició d’aquesta malaltia. En aquests sentit, els autors de l’article recomanat d’aquest apartat identifiquen i corroboren el paper clau en la predisposició del càncer colorectal de dues noves variants genètiques.

S’estima que fins a un 30% del càncer colorectal té un component hereditari, és a dir, que es deu a l’alteració d’un gen que confereix un risc a patir càncer i que es transmet entre generacions. No obstant, només en una petita part d’aquests casos, el 5% de la totalitat del càncer colorectal, està identificat quin és aquest gen.

Els individus afectats per càncer hereditari, a diferència del càncer esporàdic on no hi ha predisposició a la malaltia, tendeixen a manifestar el càncer en edats joves, menors de 50 anys, i generalment tenen antecedents familiars de la malaltia. És en aquests casos molt important identificar quina és la variant genètica causant de la condició, ja que d’aquesta manera l’afectat podrà rebre informació sobre el risc de tornar a patir un altre càncer, de les mesures preventives per tal de no tornar-lo a patir, de detectar-lo precoçment o del risc de transmetre-ho a la descendència. Cal remarcar la importància que els seus familiars també es facin el test genètic per tal de confirmar o descartar la presència de la mateixa variant genètica. Els individus que la presentin podran rebre informació sobre el risc de patir el mateix tipus de càncer o un de similar i de les opcions de medecina preventiva disponibles així com de la possibilitat d’accedir a programes de detecció precoç del càncer per tal de diagnosticar-lo, si es dóna el cas, en la fase més primerenca possible, moment en què el tractament serà més efectiu.

Lectura recomenada:

Bonjoch L, et al. Germline mutations in FAF1 are associated with hereditary colorectal  cancer. Gastroenterology (2020), doi: https://doi.org/10.1053/j.gastro.2020.03.015.

Medicina preventiva i càncer de colorectal

Cap càncer, inclòs el colorectal, es pot prevenir al 100%. No obstant, es poden prendre certes mesures preventives generals que reduiran el risc de desenvolupar-lo. Entre aquestes mesures en trobem algunes que poden ajudar en una petita part i que inclouen portar una dieta saludable rica en fibra, evitar el consum excessiu de carns vermelles i processades, no fumar, no beure alcohol o consumir-lo de manera moderada i evitar el sobrepès. No obstant, les mesures més importants que es poden prendre, especialment per reduir la mortalitat d’aquesta malaltia, són la de realitzar proves de detecció precoç de la malaltia. Aquestes proves són d’especial importància per aquells individus que se’ls hi hagi confirmat, mitjançant un test genètic, que tenen una alteració que els predisposa a desenvolupar càncer colorectal. La prova més usada en aquests casos és la realització periòdica d’una colonoscòpia. La colonoscòpia consisteix en la introducció per l’anus d’un tub llarg, flexible i incorporat amb una càmera per tal de visualitzar la totalitat de les parets del recte i el còlon. Durant l’exploració el metge podrà detectar si existeixen anomalies com per exemple pòlips, els quals els podrà extirpar al mateix moment. El metge, a més, valorarà la conveniència de realitzar una biòpsia dels pòlips extirpats per tal de determinar si ja existeix el càncer. En qualsevol cas, la polipectomia o extirpació dels pòlips ha estat demostrada com a estratègia clau per a la reducció de la mortalitat deguda al càncer colorectal.

Finalment, es aquest apartat cal destacar la pràctica de mètodes de cribatge a la població general com el test de sang oculta en femta. A Espanya, entre d’altres països, aquest test es realitza a la població general a partir dels 50 anys d’edat i consisteix en la detecció de petites quantitats de sang que poden quedar amagades entre la femta. Cal recordar que aquesta prova és de cribatge, és a dir, serveix per determinar una població de risc en front a una malaltia concreta, en aquest cas el càncer colorectal, però no significa que si el test surt positiu l’individu pateixi càncer. En aquests casos serà necessari realitzar una colonoscòpia per tal de determinar l’origen del sagnat. Tot i que aquesta estratègia és molt vàlida per detectar el càncer colorectal abans que es manifestin els símptomes més evidents, a la prova li manca sensibilitat per detectar estadis més inicials del càncer. A més, el test de sang oculta en femta presenta una elevada taxa de falsos positius, o baixa especificitat, el que comporta la realització de moltes colonoscòpies innecessàries. Molt recentment, un equip de l’Hospital Clínic i el centre de recerca IDIBAPS han desenvolupat un nou mètode de cribatge en el que l’avaluació de dos biomarcadors, combinat amb l’anàlisi de la sang oculta en femta millora tant la sensibilitat per a la detecció d’estadis més inicials del càncer colorectal com l’especificitat per tal de reduir fins a un 36% les colonoscòpies innecessàries.

Lectura recomenada:

Duran-Sanchon S, et al. Identification and Validation of MicroRNA Profiles in Fecal Samples for Detection of Colorectal Cancer. Gastroenterology. 2020 Mar;158(4):947-957.




Referències

Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.
En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Accepto