Continguts


Divulgació

Els test genètics durant l’embaràs

31 de Gener de 2020

Garlic II, l’exemple viu que no tot depèn únicament de la cadena de nucleòtids

11 de Desembre de 2019

Com s’aplica el diagnòstic genètic arreu del món?

1 de Desembre de 2019
Seqüència d'ADN, resultat d'una seqüenciació mitjançant el mètode Sanger.
Més articles →

Opinió

Assaigs clínics i anàlisis genètiques

24 de Setembre de 2019
Desenvolupament de fàrmacs


Entrevistes

Diagnòstic genètic del càncer hereditari

6 de Febrer de 2020

Què vol dir que un càncer sigui hereditari?

Per respondre aquesta pregunta és molt important remarcar que tots els càncers són genètics, és a dir, tots es produeixen per alteracions en l’ADN que fan que les cèl·lules d’un òrgan o teixit específic esdevinguin tumorals. No obstant, només una petita part d’aquestes alteracions genètiques també poden transmetre’s a la descendència. Quan veiem que aquestes alteracions genètiques no només es troben en un teixit sinó a totes les cèl·lules del cos (principalment aquesta avaluació es realitza mitjançant una anàlisi de sang) és quan diem que el càncer és hereditari. A més, és important saber que el càncer pròpiament no és hereditari, el que s’hereta és un risc de desenvolupar-lo. Hi ha persones que tenen alteracions genètiques relacionades amb càncer hereditari que no en desenvolupen mai cap. Depenent de quina sigui l’alteració genètica serà més o menys probable que la persona desenvolupi un càncer.

En resum, quan diem que un càncer és hereditari ens referim que el risc de desenvolupar-lo es pot transmetre de pares/mares a fills/-es. Dins d’aquest grup s’engloben entre el 5 i el 10% de tot els càncers i aquests casos es coneixen, en general, com a síndromes de predisposició hereditària al càncer.

Quin percentatge del total dels càncers es pot heretar de pares a fills? Totes les persones que han heretat una mutació associada al càncer en desenvoluparan un al llarg de la seva vida?

Depèn del tipus de càncer, però a trets generals podem dir que entre un 5-10% del total dels càncers són hereditaris. A més d’aquest percentatge, cal afegir que entre un 15-20% de tots els càncers són el que anomenem càncer familiar o de risc moderat, que són aquells casos on observem més d’un afectat a la família del mateix tipus de càncer o de càncers relacionats, però que no acaba d’encaixar amb cap de les síndromes de predisposició hereditària al càncer descrites a dia d’avui i del que no en coneixem la causa. La resta dels casos, entre el 75-80%, els considerem esporàdics o poblacionals, és a dir, que s’han produït per la combinació de diferents factors de risc ambientals com poden ser el consum de tabac o alcohol, l’alimentació, certs estils de vida poc saludables, la radiació o l’edat, entre d’altres, i que no solen tenir cap component hereditari que els causi. En aquests casos, el càncer sol aparèixer a una edat més tardana i solen ser casos únics a la família.

Càncer hereditari vs esporàdic

Posant el focus de nou als casos hereditaris, no totes les persones que han heretat una alteració acabaran desenvolupant un càncer. Tothom té dues còpies de cada gen, per tant, les persones que han heretat una alteració en una de les còpies encara tenen l’altra còpia que funciona bé i fins que no s’espatlli la segona còpia no es desenvoluparà el càncer en qüestió. Que s’espatlli l’altra còpia i, en conseqüència, es desenvolupi el càncer depèn de molts factors ambientals. La majoria de gens relacionats amb càncer hereditari que estudiem a dia d’avui confereixen un risc força elevat, superior al 50%, a desenvolupar un càncer, i aquesta probabilitat sol augmentar amb l’edat. Per aquest motiu, és de vital importància conèixer les persones que estan en risc de desenvolupar càncer i iniciar les mesures de prevenció abans de l’edat en què comença a augmentar el risc. Un exemple seria el cas d’alteracions en el gen BRCA1, que confereix un risc a desenvolupar càncer de mama, entre d’altres, al voltant del 60-70%, i el risc comença a ser més elevat a partir dels 25-30 anys.

Quin tipus de càncers s’engloben dins del grup de càncers hereditaris?

Hi ha molts tipus de càncers que pertanyen a alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer, però els que trobem més freqüentment són: el càncer de mama, d’ovari,  de còlon i d’endometri. Amb menor freqüència també trobem síndromes que predisposen a càncer de ronyó, de tiroides, d’estómac, de sistema nerviós, melanoma, sarcomes, tumors neuroendocrins, etc.

La reorientació de la medicina cap a una major importància en la predicció i la prevenció fa que les implicacions genètiques del càncer hagin adquirit un paper fonamental en el procés assistencial. Quins tipus d’estudis i procediments es realitzen tant per predir el risc de patir càncer com per diagnosticar-lo?

Per tal de predir el risc, l’estudi genètic, juntament amb la història familiar, és la millor eina que tenim. De les persones amb sospita de càncer hereditari, a través d’una extracció de sang, s’obté l’ADN per tal de detectar la presència d’una variant genètica que sigui la causant de la predisposició hereditària al càncer.

Ens podem trobar amb dos tipus d’estudi segons si la persona que acudeix a fer-se l’estudi és la primera persona de la família que pateix el càncer en qüestió o si, en canvi, ja s’ha detectat alguna alteració a la família i el que volem és veure si aquell individu en concret l’ha heretat o no. En el primer cas estudiem diversos gens alhora, utilitzant tècniques de seqüenciació massiva de l’ADN, que estiguin relacionats amb els càncers que hi ha a la família. La tècnica utilitzada en aquest cas és laboriosa, ja que cal analitzar tots els gens associats a un determinat tipus de càncer. En el segon cas, estudiem únicament l’alteració genètica detectada a la família  i, a diferència de la tècnica anterior, buscar una alteració concreta sol ser força senzill i ràpid.

També hi ha programes informàtics de predicció que podem utilitzar quan no detectem cap alteració genètica i que ens poden orientar per saber quin és el risc teòric a desenvolupar càncer i quines mesures de detecció precoç caldria oferir.

Pel que fa la diagnòstic, es solen utilitzar tècniques d’imatge com poden ser mamografies, ressonàncies o colonoscòpies, entre d’altres, i també analítiques o biòpsies per a confirmar el diagnòstic. Actualment, també existeixen programes de cribratge poblacional que ens permeten fer un diagnòstic precoç, per detectar el càncer en estadis molt inicials i així poder millorar la supervivència o bé per detectar lesions pre-canceroses i poder evitar l’aparició del càncer. Alguns programes de cribratge poblacional que existeixen són el del càncer colorectal, en el que es realitza el test de sang oculta en femtes cada 2 anys, el del càncer de mama, en el que es realitzen mamografies cada 2 anys, o el del càncer de coll d’úter, en el que es fa una citologia cada 3 anys.

Quina importància té el diagnòstic genètic en el diagnòstic precoç del càncer hereditari? Es pot evitar l’aparició del càncer diagnosticant precoçment el pacient oncològic?

Crec que el diagnòstic precoç és molt important, ja que si sabem quins òrgans poden estar en risc de desenvolupar un càncer podem fer controls periòdics per tal de detectar-lo en estadis molt inicials. Sabem que en aquests casos la supervivència és molt més alta. Fins i tot també podem prevenir l’aparició del mateix càncer mitjançant cirurgies reductores de risc que consisteixen en l’extirpació d’aquells òrgans que tenen un alt risc d’acabar desenvolupant un càncer. Cal afegir que a partir del diagnòstic genètic podem, sovint, prevenir l’aparició del càncer en altres òrgans.

Finalment, és molt important detectar quins pacients poden tenir alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer per tal que puguin ser derivats a les unitats d’assessorament genètic i puguem iniciar l’estudi genètic i la conseqüent prevenció/detecció precoç el més aviat possible.

A quines persones els pot interessar fer-se un estudi genètic de càncer hereditari?

Es podrien beneficiar de l’estudi genètic tant persones amb càncer com persones sanes en famílies on hi hagi sospita d’alguna síndrome de predisposició hereditària al càncer. Per una banda, les persones que ja tenen càncer poden accedir, en alguns casos, a tractaments específics i beneficiar-se de mesures de prevenció o detecció precoç per a prevenir l’aparició d’un altre càncer o detectar-lo en estadis inicials. D’altra banda, en persones sanes però amb antecedents familiars suggestius d’alt risc de càncer hereditari també es pot oferir l’estudi genètic o les mesures preventives establertes per al risc que hi hagi en la família.

Quins són els requisits que s’han de complir per a que se li pugui realitzar un estudi d’aquest tipus a un pacient?

Hi ha uns criteris específics establerts per a cada tipus de càncer per tal d’indicar l’estudi genètic. En línies generals, aquests criteris es basen en la sospita que existeixi un càncer hereditari a la família i consisteixen en:

  • Agregació familiar (que el mateix tipus de càncer o càncers similars apareguin en més d’un membre de la mateixa família)
  • Edats joves al diagnòstic
  • Multiplicitat, és a dir, l’aparició de més d’un càncer que es pugui relacionar en la mateixa persona.
  • Multifocalitat, que el càncer tingui més d’un focus o nucli, dins d’un mateix òrgan.
  • Bilateralitat, que és quan el càncer apareix en els dos òrgans del mateix tipus, com per exemple quan afecta als dos ronyons, ulls, mames o ovaris al mateix temps o en temps diferents.
  • Algunes característiques moleculars dels tumors.
  • Tenint en compte l’abordatge integral que tot pacient oncològic necessita, ens podries donar algun exemple concret en el qual el diagnòstic genètic hagi estat imprescindible per poder realitzar el diagnòstic d’un pacient amb càncer? O algun cas en el qual el diagnòstic genètic hagi permès aplicar un tractament de forma personalitzada al pacient i evitar un possible fracàs terapèutic?

En alguns casos, quan fem les cirurgies reductores de risc, a l’analitzar la peça quirúrgica ja s’ha trobat un càncer que havia començat a desenvolupar-se, però que no havia donat cap mena de símptoma i que s’hagués detectat més tard, possiblement en un estadi més avançat i més perjudicial per la/el pacient.

Un cas que exemplifica això és el de la família següent:

Arbre genealògic família càncer hereditari

La primera persona de la família que va acudir a la consulta, la segona filla de la segona generació, venia per antecedents personals de càncer d’ovari als 83 anys. Un cop vam el·laborar l’arbre genealògic, vam observar que hi havia varis antecedents de càncer a la família: una germana amb càncer de mama i una neboda amb càncer d’ovari. En aquell moment, la seva filla no tenia càncer, però com que es complien els criteris d’estudi genètic, vam oferir-li  i vam detectar una variant genètica a un gen anomenat BRIP1. Aquest gen està associat a un augment de risc de desenvolupar càncer d’ovari i, tot i que de moment no està relacionat amb el càncer de mama, cada vegada hi ha més evidència que també hi tingui alguna implicació. Un cop vam entregar els resultats a la pacient, vam recomanar que informés a la resta de familiars perquè poguessin rebre l’assessorament genètic corresponent i demanar l’estudi en el cas que així ho desitgessin. Aquest fet va ser molt important, ja que caldria oferir mesures preventives per tal de reduir el risc de desenvolupar càncer d’ovari a les altres dones de la família que també tinguessin l’alteració genètica. D’aquesta manera, també es va realitzar l’estudi genètic a la filla de la pacient i es va detectar que era portadora de la mateixa variant genètica. Tal com està indicat en aquests casos, li vam recomanar la cirurgia reductora de risc que consisteix en l‘extirpació de les dues trompes i ovaris. Fruit d’aquesta cirurgia que, per cert, va anar molt bé, es va detectar un càncer d’ovari en un estadi molt inicial que no havia donat cap símptoma fins al moment i que, possiblement, en cas de no haver-se fet l’estudi i la conseqüent cirurgia s’hagués acabat detectant en un estadi molt més avançat i amb un pitjor pronòstic. Va haver de fer quimioteràpia durant uns mesos, però ara ja l’acabat i es troba bé, ha pogut tornar a treballar i se sent molt agraïda que li haguem detectat a temps i no hagi hagut de passar-ho tan malament com la seva mare.

 

Entrevista a Lorena Moreno Calle 
Assessora genètica a l’Hospital Clínic de Barcelona, BarnaClínic i a l’Hospital de Vic
(més…)

El Projecte 100.000 Genomes

28 de Gener de 2020

VERSIÓ EN CATALÀ

ENGLISH VERSION

Entrevista a la Dra. Florentina Sava 
Genetista de laboratori al Great Ormond Street Hospital for Children de Regne Unit
(més…)

Què és l’assessorament genètic?

10 de Gener de 2020

L’assessorament genètic ajuda als pacients en la presa de decisions relacionades amb la possibilitat de desenvolupar o transmetre genèticament una malaltia. Però, en què consisteix exactament l’assessorament genètic?

L’assessorament genètic és un procés comunicatiu que té com a objectiu ajudar als individus i a les seves famílies a entendre i adaptar-se a les implicacions mèdiques, psicològiques i familiars d’una determinada condició genètica. Habitualment, l’assessorament genètic s’estructura en dues visites, tot i que se’n poden necessitar moltes més. En la primera, es recullen les dades familiars i la història mèdica i s’il·lustren en un arbre genealògic extens per a poder valorar correctament el risc de que existeixi alguna malaltia hereditària, s’explica quina sospita hi ha, es parla de l’estudi genètic (si està indicat), dels possibles resultats i de les implicacions que poden tenir cadascun d’aquests resultats. Si no està indicat realitzar l’estudi genètic, cal explicar quin risc hi ha a la família i quines són les mesures de prevenció o detecció precoç recomanades, si n’existeixen. En la segona visita, s’entreguen els resultats de l’estudi genètic i es parla de les mesures preventives o de seguiment recomanades, dels tractaments específics si n’hi ha i dels riscos de recurrència. És important assegurar que s’hagin entès bé els resultats i les seves implicacions, així com valorar l’impacte psicològic que hagi generat aquesta informació a la persona afectada i/o als seus familiars. També es pot parlar de les opcions reproductives disponibles i s’ofereix assessorament a la resta de familiars a risc, si s’escau. L’objectiu final és facilitar la presa de decisions segons els valors i creences dels pacients i actuar en concordança amb la decisió presa.

Arbre genealògic

Arbre genealògic d’una família afectada per una malaltia genètica amb un patró d’herència autosòmic recessiu. Els quadrats representen els homes i els cercles les dones. Els individus sans están pintats en blanc, els portadors de la malaltia genètica en blanc i negre, i els afectats en negre.

Quines són totes les possibilitats que ofereix l’assessorament genètic i en quins casos està indicat rebre aquest tipus d’assessorament?

L’assessorament genètic pot ser útil en molts escenaris i permet adaptar-se a una condició genètica en concret, conèixer si hi ha algun tractament específic disponible, saber quines mesures de seguiment/prevenció estan recomanades, reduir els riscos de reaparició de la malaltia, etc.

Aquest assessorament el poden rebre persones en les que es sospiti d’alguna malaltia genètica o que tinguin antecedents familiars, parelles que tinguin un fill/-a afectat/-da d’alguna malaltia genètica i vulguin tenir més fills, parelles que hagin tingut vàries pèrdues gestacionals, parelles que es plantegin tenir fills i vulguin saber si tenen risc de tenir fills amb alguna malaltia genètica, etc.

Què és una unitat d’assessorament genètic? Quins són els perfils professionals que treballen conjuntament en aquest tipus d’unitats?

Una unitat d’assessorament genètic està formada per un equip multidisciplinari especialitzat en malalties genètiques, que treballa en conjunt per tal de garantir l’atenció dels pacients i familiars amb sospita d’alguna d’aquestes malalties.

En aquest equip podem trobar diferents professionals, tals com: assessors/-es genètics/-es; metges/-esses de diferents especialitats com ara la genètica clínica (especialitat no establerta encara a Espanya), oncologia, ginecologia, pediatria, medicina interna, dermatologia, digestologia, neurologia, endocrinologia, etc.; professionals del laboratori especialitzats en genètica molecular, citogenètica i/o embriologia; psicòlegs/-es, infermers/-es, etc.

Durant una consulta d’assessorament genètic, quines són les eines que utilitza el genetista per valorar si és necessari procedir a realitzar un anàlisi genètic?

Hi ha vàries eines que es poden utilitzar per valorar si està indicat realitzar l’estudi genètic o no, les més habituals són:

  • Un arbre genealògic extens ens permet veure si una família encaixa amb alguna malaltia en concret i un patró d’herència específic.
  • La història mèdica detallada és necessària per poder reconèixer si a la família podria existir alguna malaltia hereditària.
  • Existeixen guies que ens permeten saber si una persona/família compleix criteris d’estudi genètic.
  • Hi ha alguns programes de predicció d’algunes malalties o de probabilitat de tenir alteracions genètiques, sobretot en càncer hereditari, que ens poden ajudar a decidir si indiquem l’estudi genètic o no.

Un cop realitzat l’anàlisi genètic, com s’integren aquestes dades genòmiques amb les dades clíniques?

Mitjançant l’estudi genètic, s’obté una llista de variants genètiques que els facultatius del laboratori han d’avaluar. Per avaluar si aquestes variants són rellevants, s’utilitza informació de bases de dades públiques, de la literatura i de programes predictors de les conseqüències de les alteracions detectades. L’anàlisi i interpretació de les variants es realitza seguint les recomanacions d’institucions reconegudes internacionalment com la American College of Medical Genetics (ACMG) o la Association of Molecular Pathology (AMP). Des del laboratori es genera un informe on s’indiquen aquelles variants que tinguin una significació clínica (patogèniques o probablement patogèniques o variants de significat incert, en alguns casos).

Un cop tenim aquesta informació, s’ha de valorar si encaixa amb la història personal o familiar. En cas afirmatiu, podem oferir unes mesures de seguiment específiques, a vegades un tractament, opcions reproductives, estudi genètic a la resta de familiars, etc. En cas que no encaixi, ens hem de basar en la història familiar per a valorar quines són les mesures de seguiment adequades, el risc de recurrència, etc.

Quina informació aporten aquestes dades i com es procedeix amb l’assessorament i/o diagnòstic genètic del pacient?

En algunes malalties,  aquestes dades ens permeten poder utilitzar tractaments específics o un seguiment en unitats especialitzades o inclús oferir mesures de prevenció o detecció precoç de la malaltia (tant en els pacients com en els seus familiars). Altres vegades només ens serveixen per a posar un nom a la malaltia, saber-ne la causa i el risc que hi ha de que es torni a repetir.

Quines són les malalties que més freqüentment requereixen d’assessorament genètic?

Hi ha més de 7.000 malalties minoritàries descrites i aproximadament el 80-85% d’aquestes són de causa genètica. Dins d’aquestes malalties minoritàries n’hi ha que es troben amb major freqüència que d’altres, però, de manera molt general, es podrien classificar en els següents grups:

  • Alguns tipus de càncer com la síndrome de Lynch, la poliposi adenomatosa familiar o el càncer de mama familiar, etc.
  • Malalties del sistema nerviós, entre les que es troben l’atròfia muscular espinal o l’atàxia espinocerebel·losa.
  • Malalties que afecten el cor com la miocardiopatia hipertròfica o la síndrome de Brugada, entre d’altres.
  • Malalties musculars entre les quals es troben la distròfia muscular de Duchenne, la distròfia fascioescapulohumeral o la distròfia miotònica.
  • Síndromes que comporten malformacions, defectes congènits, trastorns del desenvolupament, discapacitat intel·lectual, etc i en les que es poden trobar la síndrome de Noonan, la síndrome de Marfan o la síndrome d’Ehlers-Danlos entre moltes d’altres.
  • Condicions que afecten la reproducció i comporten infertilitat o avortaments de repetició, com la insuficiència ovàrica primària o la presència d’anomalies cromosòmiques.

 

Entrevista a Lorena Moreno Calle 
Assessora genètica a l’Hospital Clínic de Barcelona, BarnaClínic i a l’Hospital de Vic

(més…)

Més entrevistes →

Noticies

S’inaugura la primera Unitat de Biòpsia Líquida a Catalunya dins de l’Hospital del Mar

11 d'Octubre de 2019
Detall ADN tumoral circulant

Nous fàrmacs per a combatre el càncer d’ovari

4 d'Octubre de 2019
Fàrmacs per càncer d'ovari avançat

S’inicia el primer assaig clínic que aplica una teràpia CRISPR d’edició genètica directament a pacients

31 de Juliol de 2019
CRISPR

Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.
En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Accepto